Castellterçol és Vallès?

DE SANT FELIU DE CODINES A CASTELLTERÇOL VIA CINGLES DE GALLIFA

Que la geografia física no determina la humana, i per tant tampoc el mapa administratiu, és cosa assumida més que menys per tothom. Com dir que el mapa comarcal no respon necessàriament a les planes, carenes i valls, sinó que, humà com és, obeeix una lògica que transcendeix de llarg els elements físics del territori. Bo i sabent tot això, però, la realitat no deixa de sorprendre quan hom se la mira de ben a prop. I Castellterçol n’és un bon exemple.

Castellterçol és un poble del Moianès, un altiplà que s’enlaira entre el Vallès, el Bages i Osona, i que continua cap al nord cap al Lluçanès. El trobem, per tant, en una terra alta i esbatanada, allà on les carenes les tenim a la mateixa línia d’horitzó i on, anem cap a on anem, gairebé segur que baixem. El Moianès no és una comarca reconeguda administrativament, i la major part dels municipis que en formen part pertanyen al Bages o a Osona. Castellterçol n’és, però, l’excepció: malgrat la realitat física, damunt l’altiplà i davant per davant del mateix cap comarcal (Moià), pertany a la comarca administrativa del Vallès Oriental.

I home, com el Vallès no hi ha res però... podem dir que Castellterçol n’és, de Vallès? Que el Vallès que s’allargassa per la Depressió Prelitoral entre la Selva i el Penedès, amb la línia d’horitzó per davall de les muntanyes que l’envolten (Montseny, Bertí, Farell, Sant Llorenç, Montnegre, Collserola) arriba fins al mateix cor del Moianès? El Vallès no és Caldes, Sentmenat, Castellar, i tot aquest seguit de ciutats consolidades que se situen al peu de mont de la Serralada Prelitoral? Sant Feliu de Codines no en comença a fugir, ja, situant-se clarament en un carener no ja de turons sinó que de muntanyes? I Sant Quirze de Safaja no ha perdut ja tot referent de la plana vallesana? I finalment, Castellterçol, no moianeja plenament?

Us recomanem plenament que perdeu un dia tot anant de Sant Feliu de Codines a Castellterçol. Podeu arribar-hi amb la companyia Sagalés, que us amenitzarà amb un bonic passeig pels polígons industrials de Palau abans d’arribar a Caldes, ciutat històrica del que en podríem dir Vallès central. Baixats a Sant Feliu, podeu seguir el GR5 cap a Sant Llorenç Savall, i al Gorg Negre trencar cap a Gallifa. D’allà, pugeu als cingles que dominen el poble per un camí costerut que us durà, entre conglomerats, pins i alzines (també el soroll de les maleïdes motos) fins a l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa. I llavors podreu baixar cap al nord per camins que, definitivament, us faran ser a un altre lloc: camins vells, boscos antics, alzinars muntanyencs, avellaners i silenci. Fins a Sant Julià d’Uixols no us caldrà sortir de camins com Déu mana, i serà d’aquí a Castellterçol que podreu triar entre més d’una pista.

Us adonareu que haureu baixat menys que no haureu pujat i llavors, a les envistes de Castellterçol, us passarà com a nosaltres: Castellterçol és Vallès??? I ca! Com el Moianès no hi ha res!!!